Zona de pas de la Via Augusta, Caldes de Malavella es va convertir en lloc de pelegrinatge a l’època romana, a causa de el reconeixement de les seves aigües termals. Amb el nom de “Aquis Voconis o Aquae Calidae”, es va convertir en el s.II AC un centre d’assentaments on es gaudia de les propietats curatives de les seves aigües. Posteriorment es van establir els nuclis termals en les deus del “Puig de les Ànimes” i del turó de “Sant Grau” per efectuar cures hidroterapèutiques.

La caiguda de l’Imperi romà i les invasions visigodes i sarraïnes van comportar el despoblament de Caldes. Amb l’arribada dels francs, l’antiga vila es repoblaría a través d’un sistema que permetia als pagesos ser amos de les seves terres, fet que es modificaria amb l’inici de l’feudalisme de l’s.XI, i que revocaria Jaume I. 

El poble vivia de tasques agrícoles fins que al s.XV es confirma l’efecte curatiu de les aigües termals a al mateix hospital de pobres, construït sobre antigues termes romanes. Després de la Guerra de Successió, al s.XVIII dóna lloc a una etapa de creixement amb la recuperació de l’activitat termal de la vila. 

El s.XIX porta un nou desenvolupament i classe social: la burgesia, atreta per les propietats curatives de les aigües termals. Per això es comencen a construir petits establiments i banys, però no va ser fins a la construcció dels grans balnearis que Caldes de Malavella es consolida com a poble d’estiueig. 

Sobre el 1840, la família Prats comença a canalitzar l’aigua de la font de la Mina i aixeca l’establiment Banys Prats, amb una clientela de 400 persones a l’any. D’aquesta manera, el complex es transforma en un balneari, fins que a finals de l’s.XIX es construeix l’edifici neoclàssic que coneixem com Balneari Prats. 

En l’actualitat, a l’balneari -que també és hotel- arriben tota mena de persones que busquen un lloc acollidor, familiar i relaxant per cuidar-se i mimar, tant en cos com en esperit, cosa que s’aconsegueix gràcies a la pau i tranquil·litat que es respira en l’entorn. 

Vine i gaudeix!